dijous, 13 d’agost del 2009

Aquell desig,aquella bogeria...

Ho faria sense por i sense innocència...així és com escric:sense innocència ni por. Amb ganes que les lletres esxtasiades de mi venguin a morir al paper impregnat de l'essència de la suor. Em costa parlar i que poc desfermar la bogeria de les paraules sense sentit que m'envaeixen i surten de mi com un vòmit literari que no puc considerar determinat.

Un bloc creat com a quadern de bitàcora d'una pobra boja de(ment) i dits àgils en la destre lluita de la ploma i el paper (per als que filin més prim del foli i el boli bic). Sense cap sentit ni un.

Llegir  és un plaer i com he sentit a dir en la vida has de plantar un arbre,escriure un llibre i tenir un fill(la primera més que complerta em porta a la segona i si no puc escriure un llibre,escriuré aquí ,en els fulls dels meus pulmons i els plecs del meu cervell per acabar parint el fill o filla nascut de l'amor que en redundància nasqué de les meves lletres



Sil3nci i bona nit.
Lida