Dolça amargura

Un altre cop.La bellesa que deixa embadalits a tants...una bellesa que fa mal;poc més que un miratge.Unes aigües encantades que deixen un reflex del que és irreal...
Engatats els sentits no hi ha res a fer,rendir-se als seus peus i abaixar la mirada,olorar el seu dolç perfum que embriaga els sentits i fa de mi una nina de drap que no sap quin és el seu rumb.
Et venc el meu cor i et regal algunes besades usades.
Em fa tant mal viure així, només deixar-te clar que m'has d'oblidar perquè en el fons estic tocant fons al tornar al teu costat.
Tu no m'estimes i jo tampoc t'estim,tot i així hi ha una dolcesa entre nosaltres,una nina de sucre i sal que no és res més que la nina que vaig deixar enrere...
Que el morir d'amor no naixés de mi;s'escandalitzen els perduts en veure que no sóc altre camí que el del teu deliri.
L'art de viure sense enteniment.Amb tanta vida forana només m'enyor a mi.Fan vida i mort la mateixa ruta?
Estic aquí amb les maletes,esperant que alguna de les dues passi.Només passa per la ment una sentència:
Qui deixa viu a l'ofès ha de témer sempre a la venjança...


Lida.