Jugaré a ser jo mateixa per aïllar-me dins la meva solitud i pensar-te des d'allà...
No em demanis una vida plegats si saps que no sóc capaç de fer-te feliç,no em demanis un demà si no sé si seguiré respirant aquesta nit...No puc donar-te felicitat si no sóc capaç d'assegurar-me un futur per a mi..
Quan puguis definir quin és el color dels meus ulls,quan puguis dir-me quin és el gust de les meves besades sense que la resposta sigui amarga,quan el perfum que em vesteixi sigui el de la meva essència que s'escapa per cada un dels porus de la meva pell,quan puguis desxifrar els embulls de la meva ànima com els cabells embullats pel vent....Aleshores vine a buscar les restes del meu cadàver que estaran esperant la teva última carícia per a poder descansar sense pau,glòria ni treva,sense consol de no haver-te tengut.
Quan ja no tenguis temors,quan puguis caminar sense demanar si cauràs a la pròxima passa,quan siguis capaç d'estimar-me sense condicions ni mires,quan et pesi més l'amor que els teus dubtes eixstencials,quan et siguin sobreres les meves paraules que et perjuren que sempre estaré al teu costat,quan siguis capaç de no mirar enrere,d'estimar-me sense condicions ni excuses...En aquest moment vine a buscar-me.
Diguem que em llanci i a mi només em caldrà saber que hi ha les teves mans al fons de l'abisme per deixar-me anar...cauré lleugera entre els teus braços que em rebran com el mar i les venes seran les ones que m'agombolin a les nits de deliri i el batec del teu cor la música de l'horitzó,del crepuscle decadent del que sóc avui sense tu,plena de la teva absència..
I jugaré a ser jo mateixa per aïllar-me dins la meva solitud i pensar-te des d'allà...
Lida
No em demanis una vida plegats si saps que no sóc capaç de fer-te feliç,no em demanis un demà si no sé si seguiré respirant aquesta nit...No puc donar-te felicitat si no sóc capaç d'assegurar-me un futur per a mi..
Quan puguis definir quin és el color dels meus ulls,quan puguis dir-me quin és el gust de les meves besades sense que la resposta sigui amarga,quan el perfum que em vesteixi sigui el de la meva essència que s'escapa per cada un dels porus de la meva pell,quan puguis desxifrar els embulls de la meva ànima com els cabells embullats pel vent....Aleshores vine a buscar les restes del meu cadàver que estaran esperant la teva última carícia per a poder descansar sense pau,glòria ni treva,sense consol de no haver-te tengut.
Quan ja no tenguis temors,quan puguis caminar sense demanar si cauràs a la pròxima passa,quan siguis capaç d'estimar-me sense condicions ni mires,quan et pesi més l'amor que els teus dubtes eixstencials,quan et siguin sobreres les meves paraules que et perjuren que sempre estaré al teu costat,quan siguis capaç de no mirar enrere,d'estimar-me sense condicions ni excuses...En aquest moment vine a buscar-me.
Diguem que em llanci i a mi només em caldrà saber que hi ha les teves mans al fons de l'abisme per deixar-me anar...cauré lleugera entre els teus braços que em rebran com el mar i les venes seran les ones que m'agombolin a les nits de deliri i el batec del teu cor la música de l'horitzó,del crepuscle decadent del que sóc avui sense tu,plena de la teva absència..
I jugaré a ser jo mateixa per aïllar-me dins la meva solitud i pensar-te des d'allà...
Lida
.jpg)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada