dijous, 17 de setembre del 2009

VIDA DES-MUNTADA DE L'APARADOR MÉS BARAT

Perdonin pel meu to,un poc escatològic ,sí ,però la vida que ha decidit comprar és la d'una escriptora que es dedica a fer el que reconeixeran com a vòmit literari. No escriuré un llarg text...més aviat és una vòmit líric o poètic(el meu gust em diria que anti-poètic,però que hi farem!)Una vegada vaig sentir a dir que l'escriptor s'ha de deixar les vísceres en cada text i com ja he comentat no és un text però ha estat complicat això d'haver d'escampar totes les vísceres per l'escriptori.Evitaré els detalls substanciosos de la sang gotejant i les vísceres ordenadetes com si de fills de pàtria desfilant és tractés que ha estat necessari per tal de bastreure de mi mateixa aquestes lletres.




VIDA DESMUNTADA DE L'APARADOR MÉS BARAT

Que n'és de desitjosa la vida si te la mires des de darrera del vidre d'un aparador!Avui crec que me'n compraré una d'aquestes...

Muntant un somni al més pur estil ikea...desmuntant el meu esquelet al més pur estil de la vida.. convulsionant òrgans inexistents. Em trauré la pell per fer-ne d'ella el teu cel estrellat de pigues brunes...això és el meu pensament: Fer-me prostituta dels teus pensaments(i dels meus),fer-te feliç;convulsionar a deshora amb tu i oferir-te els mes ulls com les arracades de la núvia o els bessons del nuvi;el meu cor com a trofeu de caça major...i ja no sé que dir-te estimat,ni que oferir-te. Un cadàver exquisit no és prou cadàver com per dir-te unes paraules que si fan mal a mi em maten..i és que és inevitable: T'odii amor meu!

Saps per què t'odii? perquè l'odi és el següent pas de l'amor i si t'estim tant no serà que en el fons t'estic odiant? Perquè només es pot odiar a qui més has estimat...perquè si no has estimat menysprees,ofereixes el menyspreu que és més dolorós el menyspreu i l'oblit que l'odi.

Odiem sota el meu cel estrellat de pigues brunes que jo t'odiaré des dels meus ulls...odiar,no és el mateix que estimar sense mires i no voler admetre-ho?

Et dic un secret? Crec que t'odii massa com per no estimar-te. T'estim massa com per no odiar-te... Això és el que sent l'amor.


Lida.

1 comentaris:

Andrea Kruithof ha dit...

Encara no havia tingut el plaer de passar-me per la teua meravella de blog. Ha valgut la pena, què dir-te sobre el teu estil narratiu.
I sí, pot ser és una vomitona, però com cal recordar de vegades, els sentiments no es poden reescriure ;)
un beset perla.
Ah , un consell.. canvia el color de la ppagina, q cansa molt la vista
Molts "petons" i a reveure!
espere la vostra visita valenciana ;)