DECLARACIÓ DE (IN)TENSIONS

  Les coses es comencen pel principi però ja no sé com trobar l'inici de tot això.

  Aquest lloc nasqué per tal de donar cabuda als fragments de la meva microvida. Fa molt temps que no escrivia...la inspiració s'havia anat fonent així com ho feia la meva vida(sense adonar-me'n). Avui torn a reprendre aquest blog així com l'intent de reprendre la meva vida(no sé si literaria,biològica o les dues alhora) serà que després de tot aquest temps la meva inspiració ha decidit tornar.

  Sóc conscient que aquesta entrada entrada estarà molt desordenada,ho sé peruqè estarà guiada pel meu pensament i no és que estigui precisament en el seu millor moment. Però també vull comença per donar les gràcies.

   Gran part de culpa que avui hagi recuperat la ploma ets tu,Joan. La vida ens sorprèn posant en el nostre camí persones marevelloses. Vull parlar-te,confiar-te tantes i tantes coses que t'hauria d'haver dit i no vaig ser capaç. Si et vaig perdre i vaig permetre que desapareguessis de la meva vida va ser per la meva estupidesa,perquè vaig decidir  valorar a una persona que amb el temps ha demostrat el que era realment. Perquè la nostra complicitat no ha tengut homònim possible,per tots els somriures que hem compartit i com un bon amic també llàgrimes...Per tots els moments que no he compartit amb ningú més que tu(i perquè vaig aprendre a ballar amb tu^^)Has estat en els pitjors moments de la meva vida,moments que han estat molt difícils i que ni pots imaginar(has estat en moment durs sense tansols saber-ho)

   Gràcies per haver retornat a la meva vida,per aquesta segona oportunitat i per haver retornat a mi na mica d'aquella Lida que era abans. Sobretot per fer-ho sense preguntes ni reclams,només preocupat de si em trobava bé o no i provocant en mi,una altra vegada,nous somriures. Totes les coses que vull dir-te no es pot escriure perquè no hi ha paraules en el món per explicar-me.


  Deeeiiiivviiiddd!Què puc dir de tu...Ets una de les persones més importants de la meva vida i sempre ho seràs.
  Ja fa molts anys que la nostra història arrossega per aquest món. No sé si aquesta afirmació és molt arriscada però diria que la nostra història és la més bella de totes,però com les històries més boniques no varem tenir un final feliç.

  Tot i les dificultats no ens hem pogut separar mai,ni oblidar-nos l'un a l'altre. Et deman perdó per no haver lluitat per tu així com ho he fet per determinada persona;serà que et tenia a tu al meu costat i m'obligaves a lluitar...Ironies de la vida,que m'aboquessis als braços d'un altre home després d'haver-nos estimat com ens haviem estimat...no volies que el deixés anar com et vaig deixar anar a tu,tot per no res.Per o no res,o millor dit...per tot.

  Sempre hi ets per robar-me somriures quan més trista estic,per ajudar-me a aixecar-me quan no puc més,per eixugar-me les llàgrimes,per abraçar-me quan més sola em sent i més estimada necessit sentir-me,quan pens que ja no puc seguir...allà hi ha la teva mà que agafa la meva i m'obliga a seguir.

  És trist que aquesta història no tengui el futur que un dia vam pensar junts però mai oblidaré que tu vas ser qui em va ensenyar a estimar,el primer a qui vaig dir T'ESTIM!,al primer que vaig enyorar,la primera persona que em va estimar com ningú més ho ha fet(i dubt que ningú ho pugui fer)Sempre has demostrat ser el més fidel dels fidels(tant com amic com parella) Podria escriure hores i no acabaria d'agrair tot el que fas per mi,així que acabaré per escriure una cosa q sempre estarà dins del meu cap i que ens vam dir el dia que ens vam "acomiadar er sempre"
-Sempre seràs la tempesta que foragiti els meus dies,ulls de tempesta...
-Tu sempre seràs el meu monstre de les galletes^^

  En aquesta nova etapa de la meva vida hi ha moltes persones a les que agrair,però especialment a una gran amiga,una amiga que és gairebé una germana. Ha estat al meu costat en el moment en què pensava morir-me,m'ha obligat a menjar,a prendre el medicament,a sortir,a veure la realitat( a la vermada quan estaven junts davant els meus ulls i enlloc de deixar-me caure vas agafar la meva mà i m'ensenyares a obrir els ulls)a respirar una altra vegada després de creure'm morir...Hem fet juntes el millor viatge que he viscut i moltes coses més...Pilar,ets una persona marevellosa,no sé que faria sense tu qua has agombolat les meves llàgrimes i has evitat que cometés errors...greus errors. Has agafat el que quedava de mi i m'has obligat a reconstruir-me,has evitat que em deixés morir i m'has demostrat que tot pot canviar.

  Recordar l'inici de la nostra amistat,el 5 d'agost,el meu aniversari...quan(tot i jo ignorar-ho)s'havia acabat,la que se suposava era la persona més important de la meva vida no havia vengut al meu aniversari i estava sopant amb "els companys de la feina" però allà eres tu per fer-me feliç i no permetre'm plorar.Gra6 sister!!

  Passi el que passi sé que ets al meu costat,vull que sàpigues que jo també hi seré. Que tot el suport que m'has donat el guard dins el meu cor i ho tenc ben present...Gràcies per obligar-me a estudiar,menjar,somriure,riure,respirar...per tant i per tot.Pel nostre camí juntes.


  A grosso modo vull donar les gràcies a tots aquells que m'heu ensenyat alguna cosa en aquesta vida.  a David N.per ensenyar-me l'art de l'escapisme;ara sé que quan desapareixies del mapa no era perquè volguessis o volguessis fer mal a algú amb la teva absència si no tot el contrari,fer-te lluny per no ferir(m'has ensenyat moltes coses més però aquesta és la que més he usat)i així és com m'he transformat en escapista...
  Valencianets del meu cor!!!gràcies per ensenyar-me el valor de l'amistat més enllà del mar i de com n'és de bona la vida esperant una de les vostres visites o organitzant un viatge per perdre'm entre les vostres abraçades.
   A tots els 31uns!!!!per ensenyar-me el valor de la feina i moltes altres coses importants.
  A tots aquells amics que veient la meva autodestrucció(no sense intentar evitar-ho)deixareu que caminés el cami que jo vaig escollir...necessitava equivocar-me. Avui entenc que la culpa no és seva sinó meva,meva per consentir el que no havia consentit mai...per permetre que algú jugués amb mi i es dediqués a sembrar en mi la tristesa i un camp ple de mines que s'encarregà de fer esclatar i dinamitar així tot el que quedava de mi...
  Després de tot...heu tornat,m'heu abraçat com si tot aquest temps se l'hagués portat el vent.Gràcies amors meus(sobretot tu Ntaly!!!!la meva altre sister^^)

    Ahhhh!!!i no vull oblidar a tots aquells que he conegut recentment i que heu fet que amb la vostra companyia la vida sigui molt més alegre. A tots i totes,sou unes persones genials,magnifiques i moollltt divertides.Gràcies per totes les nits i dies d'alegries compartides.  Isabel,Lorena,Maria José,Tere,Tori,Catalina,Marga i Cris  i també als "chicos" Javi,Noel,Alejandro,Carlos H.,Carlos A,Montiel i Dani.

  Una nova vida ha obert les portes...per molt malament que em senti,cada dia surt el sol.